EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 21 de setembre de 2011

ALZHMR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La seua veu enclavada
a l’interior d’una pedra,
la possibilitat del gest
dormida al penya-segat,
la voluntat esbiaixada
per dreceres inconegudes,
les llums apagades
dormides en tempestes de nits,
la memòria somoguda
per una terrible llampada,
la monotonia dels somnis,
el goig buit de presència,
el desori verge de comprensió...

Perdut entre la fullaraca de l’hivern,
amb als llavis balbs pels silencis,
se li ofega la vida
en un riu d’innocència.

21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer

6 han deixat la seua empremta:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una situació terrible...Tot el que es faci per donar a conèixer aquesta malaltia i perquè la gent sigui comprensiva, serà fer un pas endavant
encara que sigui fent un emotiu poema...
Petons,
M. Roser

Calpurni ha dit...

Gràcies M. Roser. La situació és terrible, és veritat. Tan de bo es puga trobar una solució.
Salut i poesia.

Neus ha dit...

No tindria que existir aquesta enfermetat tampoc.
B7s!

Calpurni ha dit...

Tantes coses no haurien d'existir!
Salut.

lisebe ha dit...

Aquesta m'ha arribat molt.. !! la meva mare pateix aquesta malaltía i es poc el que puc dic sense que em caiguin les llagrimes.. I tinc tanta por de que arribi la fí.. que sen fa un nu a la gola només de pensar-ho.

Realment es com ho expresas.

Petonets

Calpurni ha dit...

Lisebe, sent molt que la teua mare patisca aquesta malaltia. Jo també tinc un familiar en aquesta situació i, en veritat, és molt, molt trist.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada