EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

divendres, 30 de setembre de 2011

DECLARACIÓ [MÚTUA] D’AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
―Pose els meus ulls en la concavitat eterna
de la teua llum.
―Pose les meues mans en la costera suau
                                   de la teua música.
―Pose els meus dits en el foc germinat
                                   del teu pit.
―Pose les meues mirades en les línies envoltants
                                   del teu pit.
―Pose els meus braços en la teua dolça memòria
                                   de silencis.
―Pose les meues petjades sobre el camí atiat
                                   del teu desig.
―Pose els meus rius sobre les valls dolces
                                   de la teua pell.
―Pose les meues paraules sobre l’alfabet d’amor
de la teua terra.


―Pose la meua vida sobre el secret nu
                                   que ens lliga.
―Pose la meua vida sobre el gest tendre i ardent
                                   que ens envolta.

5 han deixat la seua empremta:

lisebe ha dit...

Realment preciós !!! i dolçament tendre.

M'encanta!

Petonets

Audrey ha dit...

Rego amb les teves paraules, la floreta de l'esperança.

Salutacions,

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una declaració d'amor, una feta amb paraules i l'altra amb silencis...
Petons,
M. Roser

Miss Yuste ha dit...

Reconec que he amollat una llagrimeta amb el poema. Serà que certament és així com em sent i tanta por em fa expressar-ho amb veu clara.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris.
Tal vegada m'ha quedat el poema un poc "cursi" però us he de dir que és totalment sincer.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada