EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 25 de setembre del 2011

TOMBANT (II)

(Aparador de Venècia. Imatge pròpia)
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol
(tret de Sol de Sal, DVD poesia)

4 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

M'encanta Venècia, i les màscares! Vaig anar de viatge de fi de curs i el mercat és genial. De fet, tinc dos màscares a casa.

I a banda... Sovint ens hem de disfressar amb la nostra pena per passar desapercebuts malgrat que tot ens semble una bogeria.

Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Quin contrasentit,la tristesa i les llàgrimes en una festa com el carnaval que sembla tan alegre...
Precioses les màscares!
Petons,
M. Roser

Neus ha dit...

M'agrada molt la composició de la image, hi ha llocs on les carnestoltes son una tradició molt important. També tinc màscares de Venècia a casa.
B7s!

Calpurni ha dit...

La festa, l'alegria, el goig i per darrere...
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada