(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorarJoan Salvat-Papasseit
L'irradiador del port i les gavines
6 han deixat la seua empremta:
Això és l'altra cara del Nadal, que hi és, sens dubte.
Bons desitjos per a tu, i poètics.
No tinc paraules per comentar aquest meravellós poema de Salvat-Papasseit...
El Nadal dels pobres i que bé que ho il·lustra la imatge...
Bon Nadal i un Any Nou ple d'il·lusions, en companyia de les persones que estimes i que t'estimen,
M. Roser
Aquest poema d'en Salvat-Papasseit des de ben petita que em va impressionar. Molt. Potser per tan real...
Un bon nadal, Jesús!
I continúa acostant-nos a la poesia!
MOLT BON NADAL! (i també m'atreveixo a demanar-te que continuïs deixant-nos assaborir la poesia)
Tinc predilecció pels poetes del poble i en Salvat n'era un. Aquest poema és, malgrat el temps passat des que es va escriure, ben vigent. Gràcies per recordar-nos-el.
Que aquest 2012 continuï farcint les nostres vides de poesia.
Salut i energia!
Gràcies a totes pels comentaris.
Teniu raó és una altra visió d'aquests dies en què tot és feclicitat, pau i amor. Però la realitat és la realitat.
Salut, poesia i bon any!
Publica un comentari a l'entrada