EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 21 de desembre del 2011

POEMA AMB DATA (I): VINT-I-U DE DESEMBRE

Amb aquest epígraf inicie una nova secció al meu blog dedicat a la poesia. Inclouré ací poemes que continguen una data. El poeta o la poeta sap molt bé perquè l'ha inclòs, nosaltres simplement intentarem deduir-ho. Unes vegades estarà molt més clar que altres. Els publicaré coincidint amb la data del calendari. Comença la sèrie amb un poema de Maria-Mercè Marçal:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Faia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercé Marçal
Bruixa de dol (dins Llengua abolida)
Poesia 3i4, 1989

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Em sembla una secció molt interessant.
M. Mercè Marçal i el solstici d'hivern, molt bonic tot plegat.
Bon Nadal.

M. Roser ha dit...

M'agrada tal com és aquest poema de la M. Mercé,
tot i que penso que deu tenir un sentit metafòric, potser obrir-se a les persones després d'haver estat reclosa en ella mateixa...
penso que és difícil saber la intenció o l'estat d'ànim d'un/a poeta a al descriure sentiments
Petons,
M. Roser

Vida ha dit...

Bon Nadal i bones poesies!

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris a les tres.
Bones festes i bon any.

Publica un comentari a l'entrada