el temps és un combat de la nostàlgia,
una tristesa imposada.
una tristesa imposada.
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
5 han deixat la seua empremta:
He llegit els poemes i m'ha agradat molt un que es diu En silenci...
A mi la foto no em transmet cap tristesa imposada, sinó somnis reflectits en l'aigua d'algun rierol, i sobretot una nostàlgia amable,
plena de sensacions i records que la tardor sempre em regala...
Bona setmana,
M. Roser
M. Roser, la foto anava més que per la tristesa imposada pel pas del temps.
Salut i bona setmana també.
Preciós fragment i preciosa imatge, m'encanten les flors de la tardor. Són càlides malgrat que arribe el fred.
El temps ens porta sense cap remei cap a la mort, a tots. El més important és com passem aquest temps.
Molt bó!! Però per historias personals m'han fet plorar, encara que m'agraden.
Besets
Gràcies pels comentaris.
Miss Yuste, tens molta raó: l'important no és el pas del temps sinó com el passem nosaltres.
Lisebe, els poemes estan farcits de paraules tristes però també belles. Sent molt el mal record.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada