EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

dimecres, 30 de novembre del 2011

LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
Publicat per Calpurni a les 23:04
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Un muntatge molt encertat. M'agrada molt aquest poema.

1 de desembre del 2011, a les 18:14
Anònim ha dit...

Al món oníric brillen estrelles que sembla que segueixin una òrbita erràtica, però que van guiades per mans invisibles.
Olga

1 de desembre del 2011, a les 18:20
M. Roser ha dit...

Les meves lluernes no les veig en somnis, m'agrada veure-les ben reals com petits fanalets
a la vora del camí, alguna nit fosca...
Petons,
M. Roser

2 de desembre del 2011, a les 19:06
Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaries.
Les lluernes, bocins de llums que ens evoquen altres temps!
Salut i poesia.

4 de desembre del 2011, a les 18:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)