EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 30 de novembre del 2011

LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Un muntatge molt encertat. M'agrada molt aquest poema.

Anònim ha dit...

Al món oníric brillen estrelles que sembla que segueixin una òrbita erràtica, però que van guiades per mans invisibles.
Olga

M. Roser ha dit...

Les meves lluernes no les veig en somnis, m'agrada veure-les ben reals com petits fanalets
a la vora del camí, alguna nit fosca...
Petons,
M. Roser

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaries.
Les lluernes, bocins de llums que ens evoquen altres temps!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada