EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 25 de gener del 2012

POEMA AMB DATA (II): DIMECRES, VINT-I-CINC DE GENER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dic el teu nom i s'ericen les ombres;
les papallones que em sobten la pell
inicien un vol interrogant.
Dic el teu nom i plouen raigs coberts
de gestos —diàfana presència
d’ulls— sobre un cos de respostes i aus.
Dic el teu nom avui, dimecres, vint-
i-cinc de gener de cap any.
                                           Trobe
a faltar, si més no, el frec de vida,
la impenetrable quietud del teu alé,
i torne a dir el teu nom i no hi ets.
Dic el teu nom perquè n'he oblidat altres
i potser amb ell anticipe cendres,
rostres que equidisten el mateix bri
de tristesa entre si.
                              I dic tots els noms
i convenen en tu; els oblits blaus
s'assemblen al teu plor; el meu dolor
de segles embolcalla les petjades
dels teus somnis solitaris i dic
universos amb el teu mateix nom.
Marisol González
Crònica de llunes
Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací

4 han deixat la seua empremta:

Gerònima ha dit...

M'agraden aquests poemes amb data, però aquest m'ha arribat molt.
"I dic tots els noms i convenen en tu".

M. Roser ha dit...

Ser posseïdor/a d'un nom que provoca tantes sensacions diferents, deu ser molt plaent...
malgrat totes no siguin positives.
Bon vespre,
M. Roser

Papallona blava. ha dit...

La papallona enlaira el vol
i tot el món es mou.
De les seves ales,
volen paraules de poetes
escampant somnis
d’Alegria,
Lluïssor,
Enyorances i
Silencis de color.

Calpurni ha dit...

Quina màgia tenen els nom de les coses i de les persones!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada