 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Dic el teu nom i s'ericen les ombres;
les papallones que em sobten la pell
inicien un vol interrogant.
Dic el teu nom i plouen raigs coberts
de gestos —diàfana presència
d’ulls— sobre un cos de respostes i aus.
Dic el teu nom avui, dimecres, vint-
i-cinc de gener de cap any.
Trobe
a faltar, si més no, el frec de vida,
la impenetrable quietud del teu alé,
i torne a dir el teu nom i no hi ets.
Dic el teu nom perquè n'he oblidat altres
i potser amb ell anticipe cendres,
rostres que equidisten el mateix bri
de tristesa entre si.
I dic tots els noms
i convenen en tu; els oblits blaus
s'assemblen al teu plor; el meu dolor
de segles embolcalla les petjades
dels teus somnis solitaris i dic
universos amb el teu mateix nom.
Marisol González
Crònica de llunes
Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
M'agraden aquests poemes amb data, però aquest m'ha arribat molt.
"I dic tots els noms i convenen en tu".
Ser posseïdor/a d'un nom que provoca tantes sensacions diferents, deu ser molt plaent...
malgrat totes no siguin positives.
Bon vespre,
M. Roser
La papallona enlaira el vol
i tot el món es mou.
De les seves ales,
volen paraules de poetes
escampant somnis
d’Alegria,
Lluïssor,
Enyorances i
Silencis de color.
Quina màgia tenen els nom de les coses i de les persones!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada