EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 27 de maig del 2012

PENSAMENTS PINTATS (VI): DÉU

(Fotomuntatge propi a partir de La Creació de Miquel Angel)
L’ésser humà en la seua eterna ignorància
creu cegament en Déu.
Caldria preguntar-se d’igual manera
per què Déu no creu en l’ésser humà.

6 han deixat la seua empremta:

Gerònima ha dit...

I això qui ho diu?
:)

novesflors ha dit...

És una molt bona pregunta.

Carme Rosanas ha dit...

O potser hi creu massa, en lloc d'intervenir! :)

"s'ho mira tot de molt amunt" que diu el Quico Pi de la Serra.

M. Roser ha dit...

Penso que no tots els éssers humans creuen cegament en Déu...I no crec que els que ho facin, sigui com conseqüència de la seva ignorància...
En quan a la segona pregunta penso, i això qui ho sap?...

Montse ha dit...

Tu creus, que Déu no creu en l'ésser humà? no només hi creu, hi confia tant que se li ha escapat de les mans...

potser se n'ha anat a un áltre "cel", a començar una nova existència, i no ha girat el cap per veure què ha passat amb la que va deixar "aquí".

Que el giri aviat i reaccioni!

Calpurni ha dit...

Punt de vista de l'ateu: la situació de la humanitat confirma la no existència de Déu (o, al menys, com diu Montse, ja s'ha oblidat d'ella).
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada