POEMA AMB DATA (X): CATORZE DE JUNHO

Aquest poema ja va ser publicat al blog el 25 d'agost de 2011 quan encara no havia començat la col·lecció de poemes amb data. Hui, 14 de juny, torne a recuperar-lo.

(Videopoema fet per mi a partir d'imatges pròpies i preses d'internet. La veu és de José Saramago que recita el seu poema en castellà; forma part del disc En esta esquina del tiempo de Luís Pastor)

Cerremos esta porta.

Devagar, devagar, as roupas caiam

Como de si mesmos se despiam deuses,

E nós o somos, por tão humanos sermos.

E quanto nos foi dado: nada.

Não digamos palavras, suspiremos apenas

Porque o tempo nos olha.

Alguém terá criado antes de ti o sol,

E a lua, e o cometa, o negro espaço,

As estrelas infinitas.

Se juntos, que faremos?

O mundo seja,

Como um barco no mar, ou pão na mesa,

Ou rumoroso leito.

Não se afastou o tempo. Assiste e quer.

E já pergunta o seu olhar agudo

À primeira palavra que dizemos:

Tudo.

CATORZE DE JUNY

Tanquem aquesta porta.

Lentes, lentament, que caiguen les nostres robes

Com de sí mateixos es desnuarien déus.

I nosaltres el som, encara que humans.

Res ens ha estat donat.

No parlem doncs, només sospirem

Perquè el temps ens mira.

Algú  haurà creat abans de tu el sol,

I la lluna, i el cometa, l’espai negre,

Les estrelles infinites.

Ara junts, què farem? Siga el món

Com vaixell al mar, o pa a taula,

O el remorós llit.

No s’allunyà el temps, no se’n va anar. Assisteix i vol.

La seua mirada aguda ja era una pregunta

A la primera paraula que diem:

Tot.

José Saramago

Poesía completa

Alfaguara

(Traducció feta per mi a partir de l'original i de la traducció al castellà d'Ángel Campos Pámpano)