EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 29 de juny de 2012

DEL MARÇ DEL 79


(Imatge presa d'ací)
Cansat de tothom que em ve amb paraules,
paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol a la neu.
Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer
La plaça salvatge
Traducció de Carolina Moreno, 2007

4 han deixat la seua empremta:

jaka ha dit...

Preciós poema !!! i refrescant.... :) per cert vaig coneixer a la Carolina Moreno personalment una gran traductora.

Calpurni ha dit...

Gràcies, Jaka, pel comentari. El poema és preciós i profund.
Salut i poesia.

M. Roser ha dit...

Molt bonic, el poema...Sobre la neu, es pot escriure amb petjades, que rimin amb les del cabirol...
Bona nit.

Calpurni ha dit...

La llàstima, M. Roser, és que les petjades sobre la neu poden no durar molt.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada