EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 12 de juny de 2012

PENSAMENTS PINTATS (VII): ROSTRES

(L'autor del blog, fotografia de Miguel David)
Hi ha rostres que només són reconeguts quan han estat perduts.

5 han deixat la seua empremta:

Gregori Samsa ha dit...

Cert
i hi ha rostres que més val no reconèixer..

Miss Yuste ha dit...

Això és semblant a que hom no sap el que té fins que ho perd. Almenys aquesta sensació és la que m'ha arribat al cap.

Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Penso que potser es perden expressament, perquè algú els reconegui...
Petons.

Clidice ha dit...

quan et veus a les fotografies penses que no ets ben bé tu. potser és aquest el tipus de foto que millor ens definiria.

Calpurni ha dit...

Gràcies pel comentaris.
Quatre interessants variacions sobre el mateix tema: els records!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada