EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 24 de juny de 2012

POEMA AMB DATA (XI): FOC DE SANT JOAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 
Els vailets que a l’estiu,
roben la fruita dels horts
i els altres, els que no la roben,
i fins aquells petits monstres
que durant llargues tardes xafogoses
aprenen les lliçons d’història;
tots plegats            
i llurs mares i germanes
i les nenes del veïnat
de menys de catorze anys
i algun home escadusser
que diu que estima la família,
però que, en realitat,
no té deu rals per prendre’s un cafè;
tots plegats, repeteixo,
criden desassenyadament
i riuen i s’empaiten
i encenen, incansables,
mants coets i petards
a l’entorn d’un foc de llenya verda,
mànecs d’escombra
i qualque resta de cadira vella.

Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes.
I el poeta,
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l’estimada absent,
ara abatut,
llegeix una novel·la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols.
              


  Miquel Martí i Pol
 "El Poble" dins Poesia completa
Edicions 62, 2008

3 han deixat la seua empremta:

Glo.bos.blog ha dit...

No la coneixia aquesta poesia, i és ben apropiada per una nit com la d'avui.
Bona revetlla!

M. Roser ha dit...

A mi m'agrada la revetlla de Sant Joan, però com les d'abans sense tants trons......Tampoc coneixia aquest poema d'en Martí i Pol, i quina raó que té, en la part que protesta de la nit tan sorollosa, que no es poden obrir les finestres...

Calpurni ha dit...

Festa i soroll, sempre units.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada