(Imatge presa d'ací) |
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa em la buida pell de la tarda.
Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.
I és el transparent so del metall
l'unic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.
Ramon Guillem
Terra d'aigua
Edicions 62, 1993
Més sobre l'autor, ací
4 han deixat la seua empremta:
És un paisatge veritablement desolador.
Realment no saps si això és el planeta Terra o la Lluna, fa molta tristor...
Tants incendis que han violat les nostres terres que plorar-les ja no és ni suficient. L'últim, al meu estimat Empordà.
Una abraçada.
Afortunadament la terra tornarà a reconéixer-se. La natura a poc a poc ho aconsegueix tot.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada