EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 5 de juliol del 2012

INCENDIS


La terra plora
llàgrimes de foc i fum.
Fatalitat.

*

Llengua de foc,
camí d'angoixa i retrets.
Adversitat.

*

Un crit llunyà
de desesperació.
Punt i final.


*
                              M. Roser afegeix:
M'endinso al bosc,
olor d'herbes cremades.
Cendres al cor.

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És la segona vegada que se'm cremen una part dels meus origens, sort que sempre queden els records...
M'endinso al bosc,
olor d'herbes cremades.
Cendres al cor.
Petons.

Laura Juan ha dit...

Tardaré en fer passejades amb els meus fills i mon pare per eixes muntanyes estimades, una vegada més les nostres arrels a terra en cendres.Llàgrimes de foc si, i de nou natura en silenci.Del fracàs lenta esperança,la que té la natura i no ens sabem els humans.
Una forta abraçada estimat Jesús.

M. Roser ha dit...

Gràcies...

novesflors ha dit...

Trist i dolorós i lamentable.

Calpurni ha dit...

Sempre és una desgràcia perdre els boscos però quan pel mig hi ha incompetència dels poders públics el fet s'agreuja molt més.
Salut per a totes.

Publica un comentari a l'entrada