EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 15 de juliol del 2012

OBLIT


De cendra, melangia, sang, cascall
i tenebra són les vísceres de l'oblit.

Josep Ballester
La mar, 1997
Poesía 3 i 4
Més sobre l'autor, ací
Publicat per Calpurni a les 22:39
Etiquetes de comentaris: , ,

3 han deixat la seua empremta:

Sílvia ha dit...

Un poema molt punyent (i visceral), m'agrada molt.

16 de juliol del 2012, a les 10:10
M. Roser ha dit...

I la carcassa que es veu, és igual de desagradable, encara que de vegades es vulgui camuflar...
Petons.

16 de juliol del 2012, a les 21:45
Calpurni ha dit...

L'oblit és com el no-res, la buidor més gran, la negació total.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

18 de juliol del 2012, a les 18:26

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)