EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 18 de juliol del 2012

PENSAMENTS PINTATS (IX)


(Imatge presa d'ací)
Quan mirem una persona a la cara, no podem veure les seues puntellades en les nostres cames.
Publicat per Calpurni a les 18:30
Etiquetes de comentaris: , , , ,

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El que importa és el que ens transmet la seva mirada...Potser no les veiem perquè no n'hi ha!
Petons.

19 de juliol del 2012, a les 22:46
zel ha dit...

Coi, però les puntellades, les notes, i el mal que fan... i les marques que deixen!
Muacks!

20 de juliol del 2012, a les 15:57
Calpurni ha dit...

Moltes vegades encara que hi són i les notem, les perdonem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

21 de juliol del 2012, a les 18:40

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)