Ja ho vaig fer una vegada amb paraules preses de poemes de Joan Vicent Clar i ara ho torne a fer amb paraules del poemari de Joan Navarro, A deslloc, (Ed. Denes, 2010). He fet un tria de paraules que m'han cridat l'atenció per alguna raó: sonoritat, significat, exotisme...
Són aquestes:
Són aquestes:
miosotis, urubú, birbardors, eixermador, espletar, raier, blec, arítjol, corimbes, hifes, lligabosc, cauris, talpinar, arç, rial, llera, afrau, sauló, inxes, codines, falena, làrix, auró, sàmares, obriülls, calcitrapa, càvec ...
I si en teniu dubtes, diccionari.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Quanta raó tenia Sòcrates, només sé que no sé res. Això és el que m'ha vingut al cap en llegir la teua selecció de paraules. N'hi ha tantes que no conec que no les cercaré al diccionari totes d'una, que se m'oblidaran...
Tens raó, són paraules boniques. Jo diria que en conec una tercera part...
Petons.
Hi ha paraules fascinants, en efecte, i que a més t'empaiten fins que les fas teves aprenent el significat, usant-les, etc.
I pel que fa al violador poeta, estimat Calpurni, em quedo sense saber com eren els seus poemes, i és igual que l'adjectiu vagi davant o darrere -ja en vaig dubtar, ja -. Potser no eren eròtics, vés saber... Llavors és quan hi entra la imaginació.
Les paraules sempre són boniques, més encara si es fan servir amb amor i cura!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada