EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 13 de desembre de 2012

ANAMNESI

(Fotografía de Miguel David)
Talla el secret la llum del record
com talla el primer raig de l’alba
el vidre negre, dur i estrany de la nit.

Amb hores perdudes de salabror,
esgarra el record les cortines gastades
de l’estança del silenci amenaçador.

Guarda el silenci els gestos i les mirades
en la profunditat dels sentiments
com els núvols amaguen el seu secret.


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada això dels secrets que tallen la llum del record, comparant-los amb el primer raig de l'alba que talla la nit...
Per cert, quin deu ser el secret dels núvols???

Calpurni ha dit...

Gràcies M. Roser per la teua consideració. Tampoc sé jo quins secrets amaguen els núvols, però m'agrada imaginar que aquests són bells.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada