EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 16 de desembre de 2012

AMOR DE TERRA

(Fotogradia d'Ivan Zaglac)
I 

VÓS, que teniu vint-i-dos primaveres,
vós, que teniu els vostres cabells negres,
vós, que teniu molt lleugeres les cames,
amb el grapat del pubis al baix ventre,

i jo, que tinc cinquanta-i-tres tardors 
que em van pujant com heura per les cames
i van tacant totes les meues síl·labes 
d'amarg accent, d'hivern, de soledat;

vós, que teniu allò que a mi em manca, 
temptant forats de l'esquelet inerme 
amb balbes mans de reconeixement...

De vós, a mi, em ve un gran benefici 
reviscolant la primavera tènue 
i despertant una cendra llunyana.


Vicent Andrés Estellés
Llibre d'Alzira
Edicions Bromera, 1996
 

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ui, els cinquanta-tres no es poden pas considerar tardor...Jo diria que són la plenitud de l'estiu!!! Potser abans...

Calpurni ha dit...

M. Roser, pense que si els cinquanta-tres no es poden considerar tardor, tres més, cinquanta-sis, que són els que faig jo hui, tampoc.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Glo.Bos.blog ha dit...

Estellés és un dels meus poetes preferits. Aquest poema no el coneixia i m'agrada molt.
Gràcies, per compartir-lo!

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Glo.Bos.blog per visitar-me!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada