EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 25 de desembre de 2012

POEMA AMB DATA (XXIII): NADAL (25 de desembre, 1993)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Restar ací, una nit de Nadal més,
foradat d'alcohol i en quarantena,
excitat com un bou, un semental,
en l’estat de la mar dolça i funerària
(i no sé, de tot açò, què és el que em recorda
aquell conte de Dickens —tota la usura, la llàstima—
o potser el relat més ambiciós de Verne);

sóc en una nit saquejada i dolorosa,

amb un dolor possiblement molt poc humà
que, gràcies a Déu i a Mi, res no diu al destí útil
de l'individu i de les seues circumstàncies.
Em sent,
ara que poc falta perquè l'any acabe,
o bé comence, com el mort de la sang més freda i aspra;
de bell nou em sent com la mort rescatada, nascuda
per a poder-la viure ben plena i solitària.
Restar ací, viscut, amb sang de brandi i nicotina,
una nit de Nadal més, assetjat, vedat, enlluernat
pel poema impotent, llums de gas, sols caiguts,
caceres de l'ull d'ambre i abrusat,
aqueixos versos tan roïns sobre estrelles consumides...

Mireu-la: la meua companyia és la nit, tan abstracta
a l'altura de les hores entusiasmades el xampany
de la pau, indumentada de mort i de tantes inversions
de capital..., quins senyals ara el temps m'amaga?

Josep Porcar
Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací i ací.

2 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

ple de força, encara q el Nadal s'ha de mirar pels ulls dels nens.
Bon any Nou

Calpurni ha dit...

Tens raó, benvolgut anònim, cal ser tenaç.
Salut, poesia i bon (millor) any!!

Publica un comentari a l'entrada