EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 24 de gener de 2013

POEMA AMB DATA (XXVI): OH SOLITUD! (24.01.82)


(Nina Hagen)
          La banda havia tocat molt bé aquella nit.
Quanta neu sideral sobre els cors tremolosos!
    El fanals s'evaporaren i ja només seguíem la llum
de l'estelada. Els gats encara miolaven, i de sobte
fou silenci.
Oh Solitud! El bell company no hi era.
    Ell era el cel immens, el foc tempestuós
en la claror espectral. Fou una nit de plata.
Els aiguaders venien de tot arreu neulits,
perfumats de jacints. S'obrí la Vastitud com un príncep
salvatge embriagat pels lliris. El bell company baixava
i ell era la rosada, la intensa transparència
dels espais siderals.
Oi! Oi! Oi! El cant obscé i profund de la soprano
alemanya. Hölderlin ho sabia i no acudí a la cita.
Lorca ens il·luminava. Crideu la Nina Hagen!
    Ja ho veus, Salvador Jàfer, Lívius Diamant impur!
la potència de l'ànima! tu segueixes aquí conversant
amb el Bowie, i el meu amor ja no té límits!
     Oh senyor dels imperis, tots els estranys tresors
que has profanat, que t'empenyen exactes, et volen, 
                             et pretenen!
Oh gran príncep salvatge, benvingut en Aquàrius! 
                                                           A Rafa Reig

Salvador Jàfer
Els  caçadors salvatges
Poesia 3i4, 1984
Més sobre l'autor, ací i ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada