EMPREMTES

La poesia no pot existir sense la llibertat de l’individu. Els seus grans enemics són els ramats humans i els pastors que els acondueixen. ENRIC CASASSES

dissabte, 12 gener de 2013

COMIAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
He vist desprendre's
les flors del gesmiler
com a flocs gegants
de neu perfumada
i acumular-se
una rere l'altra
al seu voltant
com a catifa blanca.
Gonçal Tena
Inèdit
14/07/2004
 

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És un imatge, que si tanques els ulls, t'he la pots imaginar en tota la seva bellesa...

Comiat real o metàfora...

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...ROMANZA
mía
nido vía
desvía
este temblor
clamor
hecho perfume
y nogareña
nieve de leña
en ti sueña.
Vespertina
manzana
y bocado
en tu boca.
Sierra
entre la tierra
y las madreselvas
malvas
desgranas
me veas...

saludos CALPURNI desde mis HORAS ROTAS Y AULA DE PAZ.

j.r.s.

Olga Xirinacs ha dit...

¿Coneixes el bell poema "Damunt de tu només les flors", De Josep Janés i Olivé? Mompou hi va posar una música inoblidable.
La fotografia i el poema que mostres m'ho ha recordat tot.

Neus ha dit...

Gonçal Tena? de Aliaga? un poema preciós!

Calpurni ha dit...

M. Roser, va ser un comiat real, però no tràgic: Gonçal em va escriure el poema quan vaig marxar de l'institut en què estaven els dos.
Gracias,José Ramón, por la visita a mi blog, visitaré e menudo el tuyo. Saludos.
Olga, he trobat el poema, és preciós, ja he preparat un escrit per a publicar-lo. Gràcies per l'atenció.
Neus, segurament és el Gonçal Tena d'Aliaga que tu penses, és de Terol; va ser company meu a l'institut d'Alfafar i crec que ara està en el de Massanassa.
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada