EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 9 de gener de 2013

DE RES NO SERVEIX ESCRIURE...

(Fanal du fort, foto de Petrovsk)
De res no serveix escriure, ho sé,
però també el somni té la seua litúrgia:
fanals i vents i caravel·les:
gaudir la immensitat dintre el poema.

Escriuré -foll-
mentre bega del pur estany
l'últim cavall dels turons.
Ramon Guillem
D'on gran desig s'engendra
El cingle, 1985
Més obre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No totes les coses que fem, han de tenir una utilitat...Mentre se'n gaudeixi de plasmar quatre mots en un paper, ja val la pena i més si el gaudi és compartit.

Fina Tizón ha dit...

No es dolent caminar amb algun somni al nostre costat. La realitat els necessite, amic meu.

Salutacions

Fina

helena arumi ha dit...

Quina meravella! No el coneixia. Me l'apunto!
;-)

Calpurni ha dit...

I que bell el pur estany!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada