EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimarts, 22 de gener de 2013

RESTA DE LLUM



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Si fos possible no pensar i sols percebre
el creixement feixuc dels arbres,
sentir com una queixa
la fragància de les plantes agitades 
el ponent cremant a la pell,
les fulles estremides—,
i veure a través de l'aire els colors,
els límits,
el vidre diàfan de tanta obvietat.
Si fos possible abandonar
i encara ser ull atent, quiet.
Ser només, com l'animal nocturn,
una resta de llum,
clam, mussol i respiració lenta.
Antoni Defez
Incert moviment 
Editorial Bromera, 2009 
Més sobre l'autor, ací i ací.

3 han deixat la seua empremta:

Fina Tizón ha dit...

Peró només de tant en tant... per aconseguir admirar la bellesa de la vida, notar els seus batecs...
Excel-lent poema

Salutacions, Calpurni

Fina

M. Roser ha dit...

Ser una resta de llum del mosaic de colors del capvespre i estremir-se com els arbres quan bufa el ponent...
Petons.

Calpurni ha dit...

Per poc que se siga, sempre ser.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada