Aquest poema el presente al Cau a partir d'un comentari d'Olga Xirinacs sobre un altre poema de Gonçal Tena que vaig publicar el 12 de gener. No coneixia el poema de Josep Janés i Olivé, ella me'l va descobrir. La música que l'acompanya és de Frederic Mompou.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perque la meva vida
I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.
JOSEP JANÉS, POESÍA, 1934-1959, Combat del somni
Huerga y Fierro Editores, 2008
En aquest enllaç (http://adamar.org/ivepoca/node/810#_ftn1) podeu escoltar el poema amb música de Frederic Mompou; Alfredo García, baríton; Jorge Robaina, piano. (Recital de cançó espanyola,
Fundació Juan March, 5 de maig de 2008).
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Participo de la teva alegria en descobrir el poema de Josep Janés i la música de Mompou...
Tan delicat tot... Gràcies per aquesta entrada, Jesús.
Si has vist la pel·lícula "L'amant de lady Chatterley" recorda l'escena que el mosso cobreix de flors el cos de l'estimada.
Quan llegeixis algun dels meus poemes de "Llavis que dansen", fixa't en els que descriuen les flors sobre el cos.
Tot plegat, bellíssimes memòries.
Olga, recorde la pel·lícula, la imatge que comentes era el cartell que l'anunciava.
Ja havia llegit els poemes de "Llavis que dansen", els he tornat a buscar i he rellegit versos tan preciosos com:
"El dia s'inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses..."
o
"No és mort encara el temps de les cireres
ni el de les dames amb la rosa al pit..."
Gràcies per visitar el cau.
Salut i poesia.
Vaig posar un comentari i veig que no ha sortit...
Jo coneixia el poema com la lletra d'una cançó que canta Josep Carreras, però no en sabia l'autor...
Ja veus, M. Roser, Olga és un pou de coneixement.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada