 |
| (L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París) |
Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)
divendres, 30 d’agost del 2013
EL TESTAMENT
Rainer Maria Rilke
dimecres, 28 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
DESIG
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Jo.
El missatge del teu esguard.
Confidència.
L’atzar confós entre els cabells de llum.
Les flors de sincera claredat.
Gaudi.
Foguera de lenta combustió.
Deler.
Ofrena llargament desitjada.
Tu.
divendres, 23 d’agost del 2013
EL COLOR DELS RECORDS
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Camine entre els records i seleccione. Recordar es morir,
aclaparat per la boira que creix enllà dels teus ulls. Un home vagareja per l’arena,
ombra o fantasma; figures que s'acosten en silenci; com és de trist el gest
sense paraula. Blanc sobre blanc el cel, la mar i la muntanya. Recordar és morir
i oblide amb insistència de cec. Per què us he de parlar si sou només fantasmes
nodrits amb les despulles dels meus somnis? No diré els vostres noms que us
donarien vida. Oblidaré només mentre la boira a poc a poc desdibuixa les coses.
Escolte el vent, la mar, el somriure dels nens entre les branques.
Jaume Pérez Montaner
La mirada ingènua
La Forest d'Arana,1992
Més sobre l'autor, ací.
dimarts, 20 d’agost del 2013
diumenge, 18 d’agost del 2013
SITUACIÓ
 |
| (Imatge de Joan Rodó presa d'ací) |
Grinyola el temps i
s’escola la mica
de vida que tenim. Entre la runa
d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols,
una rata castrada escodrinya records.
Per què tanta insolència?
No, l’hivern no ens durà cap resposta.
Nedem en l’aparença de l’animal efímer.
El món que hem conegut
se’ns podreix d’abundància.
de vida que tenim. Entre la runa
d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols,
una rata castrada escodrinya records.
Per què tanta insolència?
No, l’hivern no ens durà cap resposta.
Nedem en l’aparença de l’animal efímer.
El món que hem conegut
se’ns podreix d’abundància.
Narcís Comadira
En quarantena (1990), a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002
Edicions 62 i Empúries, 2002
dijous, 15 d’agost del 2013
POEMA AMB TIGRE
Publique hui un poema de V. A. Estellés que conté la paraula tigre. El poeta Joan Navarro en té compilats 2164 poemes d'aquest tipus en la secció Llibre del tigre de la seua revista electrònica de poesia serieAlfa la qual us invite a conéixer en aquest enllaç. Com veureu la temàtica del poema és molt actual.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Societats anònimes
de llops
on hi ha un avís
incipient de carn,
on hi ha un anyell
de sang rosada i tendra.
Societats anònimes
de corbs
corporatius,
corporativitzats,
xuclant la sang
honorable del poble
alegrement i sense
fer-ne cas,
de plors, de precs,
d'intimitats inermes,
fins a esgotar
l'humil pètal darrer!
Societats anònimes
de tigres
sempre guaitant la
coloma innocent!
Societats anònimes,
voltors
tots congregats o
congregació
seguint el vol de
l'humit colomí!
Societats anònimes,
tenebres,
horror només i
vergonya i tristesa!
Pares i fills i
germans i cunyats
tots al voltant del
dividend, mesquins!
Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià, llibre XXI, Cants temporals
Edicions 3 i 4 , 2002
dilluns, 12 d’agost del 2013
RITUAL
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Buidar de neguits les butxaques.
Apagar les negres espelmes amb un hàlit de dolçor.
Amagar la incertesa en la capsa de Pandora.
Cosir el somnis esllenegats amb un fil de tendresa.
Sentir la humitat de l’herba als peus.
Caminar sobre la mirada diàfana de la llum.
Viure en l’alabatre de la gavina.
Viatjar per les amples extensions de la vida...
I no acabar mai el ritual.
divendres, 9 d’agost del 2013
LLEI D'ESTRANGERIA
 |
| (Imatge pròpia) |
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
Manuel Forcano
Llei d'estrangeria
Ed. Proa 2008
dimarts, 6 d’agost del 2013
POEMA AMB DATA (LII): IMMUTABILITER
 |
| (Fotomuntatge propi a partir d'una pintura de la Capella Sextina) |
M'he deixat trobar pels que no em buscaven
Is. 65, 1
La
carn vol [ésser] carn
Ausiàs March
...espera
sense esperança,
car fóra esperança de quelcom indegut
Tanmateix, ens agrada pensar que
som carn
i sang substancials.
T. S. Eliot: Q. Q. , E. C, 1 i 11
Dos i distints, home
i Déu, sense alquímia o miratge.
Dos i unament i en
paria i ensems, en la carn de present i bestreta.
Dos i distints sense
alquímia o mudança dellà del miratge del viure immortal.
Dos i unament i en
envit i en paria, la sal insurgent en avenç i la set afegida. Dos i distints i
unament, el final i el començ, i el camí i l'arribada.
I en l'ínterim que
som, ocultació i miratge:
el tresor que serem,
malgastat o dispers,
i la dracma penyora
que fórem, jugada i perduda.
1 la sal,
malgustosa, pel terra el vas d'aigua i el pas fora via,
i hnútil fugir cap a
Tarsis per Jafa.
En l’ínterim que
som, el temps irreductible:
com un fill que no
torna a la casa pairal, tot i enyorant-ne
el foc i els llums
encesos,
el temps vol ésser
carn, i no s'avesa
a tot l'etern que
l'esperit li dóna.
La carn vol ésser
carn, només aquest cel blau ara i per sempre,
i s'ofusca miratge
del viure immortal.
Dos i distints els
costums d'home i Déu:
el del temps i la
carn i la sang delerant transmudar-se de llum
i encenent-se en les
ones de xoc transparents del gran fong en esclat,
i el de l'ala i
l'alé que, covant, es fa inici en la nit i batec en la sang,
i que lent
s'acostuma a la carn, al conat i al camí, i al calfred del cel blau i a la
vida mortal.
Dos i distints sense
alquímia o mudança.
Dos i distints i
unament, home i Déu, sagrament en avenç i en paria i en
l'ínterim.
I en l’ínterim i en
carn, ocultació i miratge, i blasfèmia en l'Enola Gay,
sagrament calcinat
en alquímia i blasfèmia,
Hiroshima a les vuit
del matí, sis d'agost i cel blau transmudant-se:
i el rostre en tots
els rostres es transdesfigurava,
dins les ones de
xoc, en xiquets i Tabor sagraments calcinats i paria abrasida.
Dos i unament en la
sang escampada i assumpta.
Dos i unament en la
carn interina i volguda.
Car l'Esperit s'hi
avesa,
i només unament i
adient-se mortal als camins de la carn i la sang,
temporal, pacient,
tot l'etern se'ns acosta i espenta,
per tal d'arrossegar-nos,
no per corda de
presos ni pels cabells me lleva,
no més alt ni dellà,
sinó dins, més endins de la set insurgent i la sal afegida, fins portar-nos la carn i la sang que ara som
al vertigen que mai no seríem,
i per
tempestejar-nos
com al bon Nazarí,
qui, corprés, dolç i amarg,
des del plany, des
del buit on s'acaba el seu dins més segur,
regracia en la humil
xirimoia indeguda
tot allò que és tan
seu com el pou sense fons del seu nom exhaurit
i que encara ho és
més d'Aquell Altre més gran que l'escandalla,
i l'ompli del seu
Nom i el sobreabunda.
O com al lieutenant Harvey Keitel corrupte
aprenent a obeir,
amb llàgrimes i crits, i amb els precs de sa vida mortal,
la cruel pietat de
la decència última,
i arruant unament, a
repèl i secreta amb la sang innocent, la seua sang
perduda
i el rescat indegut
amb els dòlars corruptes,
i en la vida
indecent, irrompuda a sanglots i incorrupta, a gràcia,
allò que,com més
nostre, molt més ens sobrepassa en ’estranyesa,
el temps lentament
dut a frec de I’Esperit, als límits de la sal i de l'incendi:
la carn no
eliminada, no abstreta ni dissolta,
no menystinguda en
gos que, lligat i ferit i grinyol,
queda al defora,
sinó constituïda
—carn per sempre
confessa, sortosa sang convicta, felix
culpa— costum
connatural i bogeria
del Vent de les
salines i de la incandescència,
de l'Alé de l'inici,
de l'Ala del final, del Vol perpetu.
La carn, anunciada
Carn per sempre.
Per sempre més, Carn
Transubstanciada.
Antoni Ferrer
Cant Temporal
Tàndem edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací.
diumenge, 4 d’agost del 2013
PENSAMENTS PINTATS (XXIV)
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
i continuar la marxa.
Deturar-se pot ser més perillós.
La multa ja la pagarem al final del camí.
divendres, 2 d’agost del 2013
POEMA AMB DATA (LI): 2 D'AGOST
 |
| (Imatge no identificada prea de la xarxa) |
2 d’agost
Ni llum, ni destrucció
vaig deixar passar
...
Ni la meva imatge
en la remor dels
pous.
Ni un clevill obert
en la calç de la
paret.
Ni la meva set
en el sol desert ...
José Gomes Ferreira
Poesia II, diário dos dias cruéis 1939
Portugália,1962
Més sobre l'autor, ací.
(Traducció del portugués feta per mi)
Nem luz, nem
destroços / deixei de passagem… / Nem a minha imagem / no rumor dos poços. /Nem
um risco aberto / na cal da parede. / Nem a minha sede / no sol deserto…
dijous, 1 d’agost del 2013
POEMA AMB DATA (L): PRIMER DIA D'AGOST
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
i el
temps que havia estat el seu
se m'ha
fos a les pàgines del llibre,
pols de
glòria adormida.
Per la
finestra oberta, al meu davant,
veig el
vol oscil·lant d'una preciosa
papallona
que es posa als meus papers
i que
aviat se'n torna.
Més
enllà, vora els marges,
piula
un tord i el cel és net. Primer dia d'agost,
apunto
a la llibreta.
La
papallona és fosca,
quan
mori, la bellesa del vol es farà pols
i
enriquirà la terra.
Olga
Xirinacs
La
Pluja sobre els palaus,
dins Óssa Major, Poesia Completa (1977-2009)
Editorial
Òmicrom, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
