 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Camine entre els records i seleccione. Recordar es morir,
aclaparat per la boira que creix enllà dels teus ulls. Un home vagareja per l’arena,
ombra o fantasma; figures que s'acosten en silenci; com és de trist el gest
sense paraula. Blanc sobre blanc el cel, la mar i la muntanya. Recordar és morir
i oblide amb insistència de cec. Per què us he de parlar si sou només fantasmes
nodrits amb les despulles dels meus somnis? No diré els vostres noms que us
donarien vida. Oblidaré només mentre la boira a poc a poc desdibuixa les coses.
Escolte el vent, la mar, el somriure dels nens entre les branques.
Jaume Pérez Montaner
La mirada ingènua
La Forest d'Arana,1992
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Està be posar color als records!
Podem fer-ne una selecció i assignar-li a cada un el color més adient, així sempre els tindrem més presents...
Millor encara si els posem música, he, he.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada