EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 6 d’agost de 2013

POEMA AMB DATA (LII): IMMUTABILITER

(Fotomuntatge propi a partir d'una pintura de la Capella Sextina)
                                                                                                                                   
                 M'he deixat trobar pels que no em buscaven
                                                                          Is. 65, 1
                      La carn vol [ésser] carn
                                                   Ausiàs March
                       ...espera sense esperança,       
                       car fóra esperança de quelcom indegut
                       Tanmateix, ens agrada pensar que som carn
                       i sang substancials.
                                         T. S. Eliot: Q. Q. , E. C, 1 i 11 

Dos i distints, home i Déu, sense alquímia o miratge. 
Dos i unament i en paria i ensems, en la carn de present i bestreta. 
Dos i distints sense alquímia o mudança dellà del miratge del viure immortal.
Dos i unament i en envit i en paria, la sal insurgent en avenç i la set afegida. Dos i distints i unament, el final i el començ, i el camí i l'arribada.
I en l'ínterim que som, ocultació i miratge:
el tresor que serem, malgastat o dispers,
i la dracma penyora que fórem, jugada i perduda.
1 la sal, malgustosa, pel terra el vas d'aigua i el pas fora via,
i hnútil fugir cap a Tarsis per Jafa.
En l’ínterim que som, el temps irreductible:
com un fill que no torna a la casa pairal, tot i enyorant-ne
el foc i els llums encesos,
el temps vol ésser carn, i no s'avesa
a tot l'etern que l'esperit li dóna.
La carn vol ésser carn, només aquest cel blau ara i per sempre,
i s'ofusca miratge del viure immortal.
Dos i distints els costums d'home i Déu:
el del temps i la carn i la sang delerant transmudar-se de llum
i encenent-se en les ones de xoc transparents del gran fong en esclat, 
i el de l'ala i l'alé que, covant, es fa inici en la nit i batec en la sang,
i que lent s'acostuma a la carn, al conat i al camí, i al calfred del cel blau i a la         
       vida mortal.
Dos i distints sense alquímia o mudança. 
Dos i distints i unament, home i Déu, sagrament en avenç i en paria i en 
        l'ínterim. 
I en l’ínterim i en carn, ocultació i miratge, i blasfèmia en l'Enola Gay, 
sagrament calcinat en alquímia i blasfèmia, 
Hiroshima a les vuit del matí, sis d'agost i cel blau transmudant-se:
i el rostre en tots els rostres es transdesfigurava, 
dins les ones de xoc, en xiquets i Tabor sagraments calcinats i paria abrasida. 
Dos i unament en la sang escampada i assumpta. 
Dos i unament en la carn interina i volguda. 
Car l'Esperit s'hi avesa,
i només unament i adient-se mortal als camins de la carn i la sang,
temporal, pacient, tot l'etern se'ns acosta i espenta,
per tal d'arrossegar-nos,  
no per corda de presos ni pels cabells me lleva,
no més alt ni dellà, sinó dins, més endins de la set insurgent i la sal afegida,  fins portar-nos la carn i la sang que ara som al vertigen que mai no seríem,
i per tempestejar-nos 
com al bon Nazarí, qui, corprés, dolç i amarg,
des del plany, des del buit on s'acaba el seu dins més segur, 
regracia en la humil xirimoia indeguda 
tot allò que és tan seu com el pou sense fons del seu nom exhaurit 
i que encara ho és més d'Aquell Altre més gran que l'escandalla, 
i l'ompli del seu Nom i el sobreabunda. 
O com al lieutenant Harvey Keitel corrupte 
aprenent a obeir, amb llàgrimes i crits, i amb els precs de sa vida mortal,
la cruel pietat de la decència última,
i arruant unament, a repèl i secreta amb la sang innocent, la seua sang                 
        perduda
i el rescat indegut amb els dòlars corruptes,
i en la vida indecent, irrompuda a sanglots i incorrupta, a gràcia,
allò que,com més nostre, molt més ens sobrepassa en ’estranyesa,
el temps lentament dut a frec de I’Esperit, als límits de la sal i de l'incendi:
la carn no eliminada, no abstreta ni dissolta,
no menystinguda en gos que, lligat i ferit i grinyol,
queda al defora,
sinó constituïda
—carn per sempre confessa, sortosa sang convicta, felix culpa— costum
        connatural i bogeria
del Vent de les salines i de la incandescència,
de l'Alé de l'inici, de l'Ala del final, del Vol perpetu.
La carn, anunciada Carn per sempre. 
Per sempre més, Carn Transubstanciada.  
Antoni Ferrer
Cant Temporal
Tàndem edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada