|
(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París) |
Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú
tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola
sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa
errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li
complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.
Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)
2 han deixat la seua empremta:
Que bonic viure en les abraçades...Penso que per fer-ho, no cal haver de morir en elles...
Millor com dius tu, M. Roser, millor.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada