EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 30 d’agost de 2013

EL TESTAMENT

(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París)
Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.

Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic viure en les abraçades...Penso que per fer-ho, no cal haver de morir en elles...

Calpurni ha dit...

Millor com dius tu, M. Roser, millor.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada