Poema que vaig llegir el dia 25 d'octubre a la Jam Poètica celebrada a L'Eliana dedicada al sexe:
VIBRANT DELTA
Aquest triangle diví, fatal, a voltes,
ombrívol desig de pràctiques ocultes, sempre.
Aquest altar on els pagans es converteixen a la fe.
Aquest Mediterrani per on ix un sol de bellesa hel·lènica.
Aquesta llacuna, òbol i verí a la vegada,
on es refresca l'intrús en la seua font cònica.
Aquest paisatge antic i olímpic on Eros
és a punt d'ofegar-se en el plaer suprem.
Aquest nèctar femení, apreciat per Dionís,
veremat en cru, millorat al celler dels anys.
Aquest vi blanc sec o dolç, afruitat, suau o amarg,
servit amb delicadesa exquisida.
Aquest aixopluc on amagar els llavis de la tempesta.
Hi ha algun tresor més preciós
per a un errant enamorat dels fons marins?
Hi ha algun vers més dolç o precepte més deliciós,
per al poeta que apel·la a la piadosa ablució?
Per què filosofar sobre nocions i conceptes
quan el geni apareix a causa d’aquesta devoció?
Fins i tot un cast pensador, davant aquesta sagrada forma
hauria tancat el seu llibre i s’hauria enfonsat en ella
com un vell hebreu que va a la recerca del seu mont Ararat.
Com donar les gràcies per aquest tòtem ardent
al voltant del qual ballem embriagats com els indis?
Com s’agraeix el vibrant delta,
la cova humida commoguda fins la bogeria!