EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 20 d’octubre de 2013

VULL QUE PASSES

(Imatge de Laia Vaquer, presa d'ací)
Vull que passes.
Com el cel de la terra
et vull lluny de mi.
Un quadre pintat dia rere dia,
una història sense inici
on l'epíleg ja està escrit.
La fi d'un  llibre inacabat.
El vent apagarà el foc tardà,    
i t'esmortiré sense tallar-te.

***

Obrir la finestra de cada matí,  
haver d'omplir pàgines desertes,
vull córrer les línies que escriguérem.
¿Saps? És dur intentar estimar,  
però no perquè jo vulga estimar,    

sinó per deixar d'estimar-te.

Agustí Hernàndez i Dolç
Poesies de hui
Universitat Politècnica de València, 1999
Més sobre l'autor, ací.

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No ho sé...No entenc com es pot forçar el fet d'estimar alguna persona sense tenir-ne ganes, per després deixar-la???
Petonets.

Violant d'Atarca ha dit...

Hola, Ma. Roser. Jo ho entenc d'una altra manera: potser es tracta del fet que les relacions es van cremant, sense mala intenció, sinó perquè de natural ja és així... el foc va consumint la passió, la idealització de l'altre, de la relació en sí... De les cendres que en resten n'hem de saber servar-ne l'essència...
Es una qüestió cultural, ens han educat amb tantes mentides que la nostra veritat instintiva topa amb aquelles falses creences. En aquest cas, em refereixo, al ser conscients que els afectes no tenen per què ser eterns...
Potser una de les màgies de la poesia radica en que qui la llegeix en pot fer una interpretació ben diferent i, per tant, particular, del qui l'ha escrit i encara més, potser si llegim una mateixa poesia en diferents ètapes vitals de la nostra vida, també la interpretarem de diferents maneres.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Per a no inclinar la balança per una o l'altra, estic d'acord amb les dos.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Amén noieta...
Jesús, ja fas bé de no ficar-te al mig de l'apreciació de dues fèmines, sobre temes pòetics- filosòfics, he, he...
Petons als dos.

Calpurni ha dit...

Nadar i guardar la roba es diu això.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada