EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 4 d’octubre de 2013

ET VAIG VEURE AL CAFÉ

(L'autòmata. Edward Hopper)
Et vaig veure al café,
tu llegies Murakami  
amb una fingida distància.
De tant en tant   
miraves dissimuladament     
buscant un personatge       
que mai no entraria.
Jo t'observava dues tauletes més enllà,   
sense parar atenció  
a la meua beguda refrescant     
ni al meu difús company.

T’havia vist dues setmanes abans,
asseguda a la mateixa tauleta d'aquest café.
Totalment aliena a allò que t'envoltava.
Jo perdia el temps       
amb coses intranscendents        
mentre tu, tan subtil,      
formaves part de l’indret.

Avui prenies un tallat,      
a xicotets glops.
Després d'una estona vaig comprendre     
que a cada glop teu       
se m’anava un bocí de vida.

Jordi Guerola
Amagatalls
Editorial Germania, 2013

5 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Molt bona metonímia final.

artur ha dit...

Un bon poema de solituds que demanen auxili ...
Bon dissabte !

M. Roser ha dit...

De vegades dissimulem la solitud, segurament deu ser quan no l'has triada...Però jo penso que tan sola no està la noia, mentre i hagi algú pendent d'ella, que diria que no li faria res canviar els papers...
M'agraden els poemes del Jordi.
Petonets i bon cap de setmana.

Jordi Guerola ha dit...

Molt agraït, company, i un plaer aparéixer al teu lloc. Abraçada!

Calpurni ha dit...

La solitud sempre és trista, encara que siga desitjada.
Un plaer, Jordi, tenir-te pressent al meu blog.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada