(Joan Brossa) |
Un poema és un ésser que camina,
alena, somia, plora i sospira,
ama, crida, es fa fosc i rellueix,
calla, rebutja la mentida,
sent odi i tendresa, sagna,
d'intimitat a intimitat parla
amb les coses i la gent, suggereix
móns possibles i impossibles,
sua, cansa, pateix set i gana,
sent dolor, agonitza. I mai mor.
(Traducció del gallec feta per l'amic Armand Pau)
A la luz ressuscitada
Ed. Agal,1984
----
O POEMA. Un poema é un ser vivo
que anda ,/ respira, soña, chora, salouca, / ama, berra, cintila, oscurece, / cala, aborrece a mentira, / sente odio e tenrura, desángrase, / fala de intimidade a intimidade / coas cousas e coa xente, suxere / mundos posíbeis e imposíbeis, / sua, cansa, sofre sede e fame, / adoece, agoniza. E nunca morre.
2 han deixat la seua empremta:
Quin final més bo!
Sembla que el poema et porta cap a un altre lògic final, però... Tens raó, Helena, el final és molt bo.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada