 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Com una tela inconsútil esquinçada
òrfena d’agulla i fil.
Com un esvoranc ferit, sagnant i fosc.
Com un cel menystingut, grisós i marbrat.
Desorientat com un tòtem polsós i arcà,
aquell dia
vaig experimentar
el sacseig del buit de la vida i l’obaga del silenci.
Com una torbonada.
(de Llibre de contemplació, de pròxima publicació)
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
M'agrada especialment la comparació amb una torbonada.
Se'n desprèn una gran tristor, d'aquest poema..." l'obaga del silenci" un lloc corprenedor...
Petonets.
El moment i el dolor junts intensament en un moment, després el dolor per a sempre.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada