EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 24 de desembre de 2013

POEMA AMB DATA (LXIII): 24 DE DESEMBRE DE 1989

(Fotografia de  Jaimie Trueblood)
Imagina, encenent un misto, aquella nit en la cova:
utilitza per a sentir el fred dels clavills del sòl;
per a sentir la fam, la vaixella apilada,
i el desert… el desert està en totes parts.

Imagina, encenent el misto, aquella mitjanit en la cova:
el foc, les ombres dels animals o de les coses,
i imagina, amb la teua cara confosa en els plecs de la tovalla,
a María, a José, i el fardell amb el xiquet.

Imagina tres reis, la processó de les seues caravanes
cap al portal; o millor, tres rajos que atrapen
l'estrella, el cruixit de la seua càrrega, el so de les campanetes
(en el blau espés, el Xiquet encara no compta

amb l'eco d'una gran campana).
Imagina que el Senyor en el Fill de l'Home per primera vegada
es reconeix a Si mateix, a una distància remota, en les tenebres:
un vagabund en un altre vagabund.

Joseph Brodsky

Traducció meua a partir de la traducció feta del rus al castellà per Svetlana Maliavina i Juan José Herrera de la Muela

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Cada vegada que veiem un pobre, ens podem imaginar l'Infant i el fred, en una nit on els estels brillen més que mai, perquè de vegades són l'únic sostre...
Bones Festes amb salut, alegria, pau i amor.

Aldy wijaya ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Calpurni ha dit...

I la llàstima és que hi ha més d'un infant que passa fred.
Bones festes i millor any!

Publica un comentari a l'entrada