EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 1 de desembre de 2013

NIT TALLANT

(Imatge pròpia)
   ampla caixa d'ocells blaus que van gelant-se,
la nit vessa solituds damunt la fosca;

   aspra malenconia esquinça els rituals,
brunyida fredor que fou d'amor, amb tu,
com danses de llenços pels cristalls del son.  

   emmiralla lluna plena d'espills verds
el tebi vol d'adormits amants covards;  

   ritme d'arbres tanca amb gebre la tardor
exhaurides les antigues cerimònies:  

   argentada aigua o vidre no embolica
gessamí pres carn o llana d'hiverns endins
per carícies defensat d'altres gelades.

Gaspar J. Urban
Cadells de la fosca trencada
Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací.

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Avui vinc a dir de la imatge, preciosa foto nocturna.

M. Roser ha dit...

"La nit vessant solituds damunt la fosca", molt nostàlgic i ben aparellat amb la imatge.
Petonets.

Olga Xirinacs ha dit...

Sempre l'amor en passat, poeta... i amb 'brunyida fredor que fou...' I haver de viure d'aquelles paraules i no d'altres.
Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Gràcies, Novesflors.
M. Roser, molta nostàlgia en el poema, sí.
Olga, tens raó, vivint amb les paraules que ens acompanyen, sembla que ens trien elles a nosaltres i no a l'inrevés.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada