estic creant
paraules.
Em retorç en dolors
de part.
Cada poema
és la meua carn
i la meua sang.
No vull quedar-me
sense res.
No deixaré que isca
la placenta.
Sobre la grama
Ed.Norma, 2001 (primera edició, 1972)
3 han deixat la seua empremta:
Caram, veig que hi ha persones que els fa mal, treure les paraules fora...Penso que per més que en traguem, mai ens quedarem sense...
Petonets d'hivern.
Magnífic el poema, dur, cru, però realista i sincer. La imatge no pot ser més adient.
Tots els desitjos de instants de felicitat en aquestos dies i un 2014 ple de bons somnis fets realitat. Una abraçada nadalenca.
Gràcies pels comentaris.
Bones festes i Bon Any per a tots, que falta ens fa!
Publica un comentari a l'entrada