Ahir, 12 de desembre, vaig presentar el meu poemari "Llibre de contemplació" a la Casa de Cultura de Torrent. El llibre va estar presentat pel company de LletrAEdeta, poeta i amic Alexandre Navarro. Després d'aquesta presentació amics i companys de lletres recitaren alguns dels poemes del llibre. Laura Juan va recitar Mirada furtiva (que en un principi anava a recitar-lo la poetessa Joana Navarro i circumstàncies personals ho van impedir) i Viatger. Alexandre Navarro va recitar Temps irreductible. Jordi Guerola recità Peixos abissals. Enric Sanç va recitar el poema Objectes. Els poemes Món de l'oblit i Xacona de l'admonició van ser recitats per Joan Femenia. L'autor recità La mirada trista dels espills, Com un tòtem polsós i Minuet dels grafits. Els poemes estaven acompanyats per audiovisuals. El poema Mosaic, que publique més avall, va ser recitat de forma col·lectiva per tots els rapsodes.
MOSAIC
La vida, ai!, és tan fragmentària!
Joan Fuster
Accent que falta en la imperfecta oració.
Bri de llum extingible.
Capítol del llibre mai escrit.
Derna en terra derrotada i desfeta.
Engruna aixafada per l’oblit.
Fragment d’un salm sense música.
Gra de blat que cau sobre terra erma.
Hàlit a la recerca de la felicitat.
Illot perdut, desorientat i inhabitat.
Jonc a prop de l’aigua que mai serà aigua.
Kírie sense resposta.
Llàgrima que llisca sobre paper de vidre.
Mim mut de gests i moviments.
Nafra oberta que mai cura.
Obaga a l’espera de la llum eterna.
Pessic de somnis alletats amb il·lusions.
Quincalla malvenuda a canvi de quasi res.
Racó solitari ple d’utopies.
Saltamartí que no troba mai el seu lloc.
Taca del passat en l’eixugamans del futur.
Udol constant, crit llastimós.
Volva de neu que es desfà abans de caure.
Whisky mal destil·lat.
Xiuxiueig perdut en el vendaval.
Yin-yang, llum i foscor, inici i final.
Zero, la vida.
2 han deixat la seua empremta:
Aquesta és la gràcia del avida, no? la varietat de situacions i experiències...
Bon diumenge, Jesús i felicitats per la presentació de llibre.
Com diu Jona Fuster. la vida és tan fragmentària.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada