EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 8 de gener de 2014

DESOLACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I no podrem submergir-nos en eixa mar fosca, muda,
que atresora els nostres dúctils silencis i, egoista,
els guarda i continua, famolenca, devorant mirades
permanentment avesada amb l’ull sobre la superfície.

I no podrem acoblar la sang amb els ulls que ja no hi són
perquè només són tots dos líquids...
                                                             aigua, silenci,
gebres que han naufragat en el fons de les aigües del temps imperfecte.

Com un volcà amagat, però, ara voldríem fer nàixer

                           l’illa dels records sobre la mar desolada!

Del meu "Llibre de contemplació"
Editorial Germania, 2013

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquesta illa dels records bé podria néixer en una mar en calma, serien records més bonics...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Tractant-se d'un volcà, la calma dels records és ben poca.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i Poesia!

Publica un comentari a l'entrada