DESOLACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I no podrem submergir-nos en eixa mar fosca, muda,

que atresora els nostres dúctils silencis i, egoista,

els guarda i continua, famolenca, devorant mirades

permanentment avesada amb l’ull sobre la superfície.

I no podrem acoblar la sang amb els ulls que ja no hi són

perquè només són tots dos líquids...

                                                             aigua, silenci,

gebres que han naufragat en el fons de les aigües del temps imperfecte.

Com un volcà amagat, però, ara voldríem fer nàixer

                           l’illa dels records sobre la mar desolada!

Del meu "Llibre de contemplació"

Editorial Germania, 2013