EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 25 de gener de 2014

HI HA MOMENTS QUE TOT CAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi ha moments que tot cau.

Com un vidre
cau la mort dins el cau del cervell
com el cos del silenci
espill que fou bell i ja és vell.

Hi ha moments

que tot cau. De les mans
cauen ànimes de marbre
com versos gelats o pedres fosques
i són els ulls un pou

tot tarquim
sense rels
i tot por.

Cau la nit com un cau.

I la llum
cau de vida
cau del cel   

          cendra o neu

cap a l'avenc dels morts
lents cabells

d'un vell Déu.

Josep Piera
Renou: la pluja ascla els estels. Renou
Tres i Quatre poesia, 1976

Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'espill que fou bell i ara és vell...Això passa amb tot, ( hagi sigut bell o no)es llei de vida!
Bona nit Jesús.

Calpurni ha dit...

La llei de vida és una llei ben estranya: ens deixa fer-nos il·lusions i després ens les lleva.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada