 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Hi ha moments que tot cau.
Com un vidre
cau la mort dins el cau del cervell
com el cos del silenci
espill que fou bell i ja és vell.
Hi ha moments
que tot cau. De les mans
cauen ànimes de marbre
com versos gelats o pedres fosques
i són els ulls un pou
tot tarquim
sense rels
i tot por.
Cau la nit com un cau.
I la llum
cau de vida
cau del cel
cendra o neu
cap a l'avenc dels morts
lents cabells
d'un vell Déu.
Josep Piera
Renou: la pluja ascla els estels. Renou
Tres i Quatre poesia, 1976
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'espill que fou bell i ara és vell...Això passa amb tot, ( hagi sigut bell o no)es llei de vida!
Bona nit Jesús.
La llei de vida és una llei ben estranya: ens deixa fer-nos il·lusions i després ens les lleva.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada