 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fóra, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.
Enric Sòria
Compàs
d’espera
Edicions de
la Guerra, 1993
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Potser el comentaré al meu bloc.
La dignitat és una de les poques coses que no ens poden prendre...Bonica paraula.
Bona nit Jesús.
Gràcies Helena.
La dignitat com ben dius, M. Roser, ha de ser present en tots els nostres actes.
Salut i poesia!
Ja l'he comentat!
Publica un comentari a l'entrada