Mentre els fantasmes perversos de la religió i la pàtria continuen ofenent l'àmbit social i intel·lectual sota qualsevol disfressa que adopten, cap llibertat serà concebible: la seva expulsió abans que qualsevol altra cosa és una de les condicions capitals per l'adveniment de la llibertat. Tot "poema" que exalte una "llibertat" voluntàriament indefinida, encara que no estiga decorada amb atributs religiosos i nacionalistes, en principi deixa de ser un poema i en conseqüència constitueix un obstacle per a l'alliberament total de l'home, perquè l'enganya al mostrar-li una "llibertat" que dissimula noves cadenes. Per contra, de tot poema autèntic es desprèn un alé de llibertat completa i mobilitzadora, fins i tot quan aquesta llibertat contribueix a l'alliberament efectiu de l'home, encara que no siga evocada en el seu aspecte polític i social.
Benjamin Péret, Le déshonneur dels poètes, 1945
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
No ho he entès gaire, però em quedo en què un bon poema és el que ajuda a l'alliberament de l'ésser humà...
Bon diumenge.
Exacte, M. Roser.
Salut i poesia!
M' agrada la perspectiva del text però trobe múltiples possibilitats per passar unes hores (sí, hores) de debat. Aclarir-vos que de fa anys vaig arribar a la comprensió que els mots, els versos, els poemes, el llenguatge al capdavall, no són sinó (i també) carenes pel que fa al meu personal sentit de "Llibertat" (interior). Vull dir: dins de mi no hi ha pressó, no hi carena; hi ha un Cosmos (ordre) sotmés a la poderosa imaginació, territori aquest en què, llàstima, moltes vegades el silenci esdevé Amo i Senyor. Llavors, només resta gaudir el que t' arriba sense sotmetre-ho al teu intel.lecte (Qué hi ha més?) Sí; n' hi ha molt més, encara que això postser no siga més que una creença meua.., el que no lleva el fet d' haver-me deslletat temps enllà i entre d' altres amb tito Ludwig (LW.) així que tot el que acabe de dir - discutible és clar- respon a una certa coherència que no imposaré a ningú. Un plaer.
Publica un comentari a l'entrada