EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 5 de febrer de 2014

PERÒ NO ESTRELLA

(Imatge pròpia)
Xafem passos incerts,
som estrangers del nostre propi alè
o escrivim poesies
que són guix al quitrà
i més prompte destorben que altra cosa.
Som persones non grates i punts dèbils,
un simple oblit com altres.

Anem fent-nos la idea:
som límits i ningú
no sabrà que hem passat,
perquè el temps és fugaç però no estrella.

Manuel Roig Abad
Memòries d'un gat verd
Viena Edicions, 2013

6 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Bo el poema i memorable l'última línia. Així i tot, malgrat l'oblit, escriurem poesia.

Calpurni ha dit...

Malgrat tot escriurem poesia, Olga. Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Potser algú ens recordarà, no? Sinó que trist...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Algú ens recordarà, Roser, però el pas del temps s'endurà també aquell que ens ha recordat.
Salut i poesia!

manuel roig abad ha dit...

Moltes gràcies, Calpurni, per lliurar el teu temps i el teu espai (virtual, hehe) a les meues paraules. Jo em considere un bon recordador. De fet, alguna volta puc escoltar els sons de temps enrere: les mares cridant els xiquets per a dinar, les converses a la fresca quan és agost i es poden tractar els temes importants, veig, per exemple, els iaios anats temps amunt... I sí, no puc deixar de recordar-los, de recordar-los esforçadament i activa. D'ací el dolor del poema.

Calpurni ha dit...

Gràcies Manuel per passar pel Cau i comentar el teu poema. Quins temps!
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada