TEMPS IRREDUCTIBLE

(Imatge pròpia)

En l’ínterim que som, el temps irreductible 

                                              Antoni Ferrer

Quan en arribar a l’estació de la penombra

revisem els camins i valorem la collita,

quan pensem que la costera s’ha acabat

i ens enlluerna el dring de la planura

i ens calma el sol indemne i acollidor

o quan sembla que hem bastit la glòria

sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,

és aleshores ―nafra i calma―

quan les nostres mans rompudes accepten

la derrota i la condemna dels déus implacables,

acusades de jugar i perdre sobre les caselles

diluïdes de les nits i dels dies

i culpades d’atacar el temps irreductible

d'aquesta escorça, aspra i abismal,

                            d’aquest nostre estèril paisatge.

Jesús Giron

Llibre de contemplació

Editorial Germania, 2013