EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimecres, 26 de febrer de 2014

TEMPS IRREDUCTIBLE

(Imatge pròpia)
En l’ínterim que som, el temps irreductible 
                                              Antoni Ferrer

Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,

                            d’aquest nostre estèril paisatge.

Jesús Giron
Llibre de contemplació
Editorial Germania, 2013

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De vegades, el temps ens enlluerna i pensem que hem aconseguit la glòria, però després ens adonem que tot era un miratge...
Bon vespre Jesus.

Calpurni ha dit...

I n'hi ha de miratges!!!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada