 |
| (Imatge pròpia) |
En l’ínterim
que som, el temps irreductible
Antoni Ferrer
Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,
d’aquest nostre estèril paisatge.
Jesús Giron
Llibre de contemplació
Editorial Germania, 2013
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
De vegades, el temps ens enlluerna i pensem que hem aconseguit la glòria, però després ens adonem que tot era un miratge...
Bon vespre Jesus.
I n'hi ha de miratges!!!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada