Hui fa 19 anys que Ovidi fa vacances. Cada 10 març procure no oblidar, recordar la figura de l'artista, del poeta. Al primer any de publicació del meu blog li vaig retre homenatge i feia una semblança d'Ovidi. El recupere hui i ací.
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa dènou anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Fas bé de recordar-lo. S'ho mereix.
Jo també l'admiro profundament com artista, com a poeta. I llegint poemes m'emociona.
L'Ovidi havia de venir a la radio, perquè li fes una entrevista, ja havíem quedat telefònicament, la malaltia, però, li va impedir...
Està bé recordar-lo.
Un pensament a Ovidi, que aconseguí la llibertat.
El recordem nosaltres, els que hem viscut les seus cançons, però què poc se'n recorden les "autoritats" d'ell i de gent com ell.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada